1/ Respectar les preferències del pacient a l’hora de morir.

Un dels casos d’estudi de l’Acceleradora d’Innovació del NHS, impulsat al 2016 és el projecte Coordinate my care[1], promogut per la Julia Riley, una consultora en medecina pal·liativa. Riley va fundar Coordinate my care amb la intenció d’assegurar que els pacients reben l’atenció que ells volen i en el moment que volen, particularment al final de la seva vida. El projecte ha aprofitat l’empenta de l’acceleradora d’innovació del NHS. Coordinate My Care (CMC) és de fet una plataforma web que coordina l’atenció d’urgència quan un pacient es troba al final de la seva vida. Molt sovint la manca de coordinació, entre les entitats de salut amb les que interactua el pacient, es tradueix en que aquest no rep el tipus d’atenció que voldria, o bé ha d’anar repetint i repetint cada vegada a tots els agents la seva preferència. Fixeu-vos en les informacions que el pacient introdueix en el seu portal.
Una dada per a retenir, el 78% dels pacients que utilitzen CMC han vist  respectada la seva preferència pel que fa al lloc on morir.
Això ha fet que els pacients que moren a l’hospital s’hagin reduït al 17% en comparació amb el 47% a nivell nacional. L’estalvi mitjà del NHS és de £ 2,100 per pacient, que es  converteix en un estalvi anual de més de 17 milions de £ a Londres. Les projeccions per a l’estalvi anual a Anglaterra seria de més de 55 milions de £.
Perquè és important l’estalvi?. Per dos raons, perquè s’aconsegueix prestant un millor servei i perquè els recursos es poden destinar a altres necessitats.

2/ El posicionament social del NHS al país

Malgrat que tothom sap que és el NHS, fem al menys un comentari. Es diu que a la Gran Bretanya hi ha 3 institucions cabdals: correus, la reina i el National Health Service. El primer està en hores baixes per culpa d’internet, la monarquia no es pot despistar ni un minut perquè la humanitat progressa i descobreix, poc a poc, que potser no els necessita, però el NHS és sentida com una institució de la que els ciutadans es senten orgullosos i la viuen com a pròpia. A la imatge es veu el performance d’un grup de voluntaris que participen en una jornada del NHS per a promoure la donació de sang.
NHS és el proveïdor púbic de serveis de salut més gran del mon. Com a dada curiosa el NHS és una organització que gasta 4.000 £ per segon. És una xifra gran però si pensem que ocupa a més d’un milió i mig de persones tampoc ho és tant. Quan s’aconsegueix aquest grau de complicitat, i tothom considera que els serveis de salut son quelcom propi, les idees no paren, i si volguéssim revisar els projectes que NHS Innovation ha promogut els darrers anys, no ens els acabaríem.
Alguns estan relacionats amb innovacions de caràcter més estrictament biomèdic, altres, com el ‘Curs de mags per a nens amb hemiplegia’ [2], representen una visió de la rehabilitació completament diferent. Un 65 % dels nens i joves amb hemiplegia es podrien beneficiar de la pràctica continuada d’exercicis, però el problema és l’adherència, ja que els exercicis s’han de fer de forma continuada. Un grup de mags, formant equip amb terapeutes ocupacionals i acadèmics, han aconseguit millores espectaculars; en tants sols 10 dies, alguns dels nens, han aconseguit millores del 80% en la funcionalitat de les mans o dels braços.

3/ Innovar és construir el futur

El model d’innovació del NHS, a banda del programa accelerador d’innovació presenta molts altres fronts, com la formació o els premis. El NHS té molt clar que, per a poder realment fer arribar la salut i el benestar a tota la població, ha d’invertir en noves solucions. La gestió de la incertesa i dels errors és un aspecte que NHS té molt present, i per això parlen de casos d’èxit i de premis, per a promoure la cultura del risc i de la recerca.
Quan s’innova en qualsevol àmbit se sap quan es comença, en el present, però no se sap quan s’acaba, tant sols se sap que és en algun punt del futur. Innovar és per tant projectar en el futur.
Com es veu el futur al NHS i quin paper hi juga la innovació i la tecnologia?

  • Hi ha consciència en primer lloc de la necessitat de gestionar sistemes i xarxes d’atenció. No és suficient gestionar organitzacions. Les Tecnologies de la informació han de facilitar la implicació dels diversos agents socials i econòmics en la salut, des dels ajuntaments fins a les empreses, però compte, no ens oblidem dels mags.
  • L’atenció de la salut fora dels hospitals ha de ser molt més important del que és ara. Caldrà desenvolupar i gestionar nous recursos de comunicació i d’informació online, adaptats a les necessitats dels diversos tipus d’usuaris. Però sobre tot caldrà educar i formar. Potser serà com tornar a l’escola
  • Finalment, en el futur, els serveis s’han d’integrar al voltant del pacient (salut mental, salut física i l’assistència social). Això requerirà entre moltes altres coses la gestió integrada i eficient de la informació dels pacients. Alguns volen cedir les seves dades voluntàriament.

El NHS reconeix obertament que tot i la història de la innovació que tenen (vacunes, infermeria moderna, pròtesis de maluc, fecundació in vitro, els escàners de TC, doble hèlix d’ADN), no són tan bons en adoptar o aplicar la innovació; consideren que la digitalització dels processos de salut tindrà un paper important en la transformació de la prestació de serveis.
Ja es veu que la humilitat que manifesten les institucions està directament vinculada al nivell dels seus reptes.
[1] Coordinate my care
[2] Curs de mags per a nens amb hemiplegia.

Write A Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada