1/ Prendre consciència de les limitacions

Els sistemes socials, a tot el món, tenen defectes de base que frenen la innovació. Pel que fa al cas particular del sistema de salut:
– Els diversos elements del sistema no haurien de treballen en sitges aïllats, sovint competint entre ells. Una visió sistèmica per exemple donaria un pes molt major a la prevenció.
– La connexió entre els qui fan les polítiques i els qui les han d’aplicar és lluny de ser perfecta.
– Les solucions s’haurien de basar en l’evidència de les dades i/o en el consens entre professionals.
En els sistemes socials púbics, com la salut, cal un canvi de xip:  s’ha de provocar la creació d’oportunitats de forma sistèmica, cal fer proves i proves de pilots, per a refinar les solucions, i cal centrar-se en tenir resultats reals.
Per definició, hi ha ineficiències en qualsevol sistema, en salut però tenen un impacte molt elevat, tat en pèrdua de productivitat com en costos socials. En aquest sentit és doncs imprescindible:
– Promoure la cooperació i la participació. Evitar competència no productiva, implicant tots els Stakeholders a compartir informació
– Posar l’estructura al servei del sistema i evitar que no succeeixi el contrari.
– S’han d’aplicar eines innovadores que han funcionat en altres sectors en la creació de valor.
– S’han de definir bé les mètriques, establir objectius clars i mesurar el progrés en el temps.
Aquest son els antecendets de l’estudi coordinat per “Hope Street Group”

2/ per a construir alternatives

Professionals de la salut de més de 30 estats, treballant amb un grup de 60 assessors, proposen un marc conceptual per a la millora de l’atenció primària[1]. Les seves recomanacions descansen en 4 pilars:
– L’equip d’atenció del futur: Reclutar, capacitar i retenir la millor força de treball per a l’atenció de la salut.
– Buscar i trobar alternatives: Noves persones, llocs i eines per aconseguir una major capacitat a un cost menor.
– Més productivitat: Aprofitar la tecnologia, el compromís del pacient, gestió de la població, i la reforma de pagament per accelerar els processos intel·ligents.
– Modificar el comportament dels pacients per disminuir la demanda: enfortir els pacients per prendre responsabilitat personal per millorar la seva salut.
La combinació d’aquest 4 elements s’ha de convertir en un increment sostenible de capacitat. La sostenibilitat del cicle es tanca garantint que es produeixi aprenentatge gràcies a la recerca i la innovació combinades.

3/ Recomanacions

1. Bons equips.
L’equip d’atenció primària del futur optimitza la funció de cada professional aprofitant les diferències en formació i en treball interdisciplinari. El temps i les habilitats del metge han de servir per atendre els pacients de major complexitat i gravetat, que augmentaran a taxes elevades. Els pacients menys aguts i el seguiment dels controlats ha de ser la tasca de les infermeres, i el sistema de gestió del centre ho optimitza tot.
2. Formació-innovació
Per augmentar les capacitats i la productivitat s’ha de voler, i per tant s’ha de destinar temps a la formació i a la innovació amb intencionalitat expressa. Aquest espai de temps formació-innovació ha de trobar un entorn favorable en el que es valora i molt:
– Captar recursos i aportar coneixement.
– Provar noves solucions i processos.
– Participar en plataformes de difusió de la innovació.
3. Comportament dels pacients
A banda de ser eficients en la distribució de tasques a l’equip i de destinar temps a la formació-innovació, cal apoderar els pacients. Sense la implicació dels pacients lo anterior no serà possible. Cal destinar recursos a l’educació i a incentivar el compromís del pacient amb la seva salut. Tots els professionals s’han de capacitar per activar l’autogestió del pacient, i ha de estar incentivats per donar suport al compromís del pacient en la seva salut.
__________
[1] Aquest document és el llibre resultant. http://hopestreetgroup.org/

Write A Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada