La connexió entre la primària i els serveis assistencials especialitzats és una frontera en la que es produeixen moltes ineficiències. Per tal que aquesta connexió funcioni millor a les dues bandes hi hauria d’haver predisposició. Aquesta és la línia en la que s’ha treballat als diversos territoris del Canadà. Alguns dels casos es resumeixen en el document Innovation in Primary Care: Effective Primary/ Secondary Care Interface[1].
Veiem tres dels casos que s’hi presenten:

1/ Gastroenteròlegs  a Alberta

El primer cas que es presenta és el de derivació en Gastroenterologia. La integració entre les xarxes locals d’atenció primària i la divisió de Gastroenterologia a Calgary (Universitat de Calgary i Alberta Health Services).  Entre 2010 i 2016 les derivacions al gastroenteròleg van augmentar de 900 a 1.600 al mes. Pacients amb derivacions considerades “de rutina” van quedar atrapats en llistes d’espera de més de 2 anys. Treballant de forma conjunta, metges de família i gastroenteròlegs, van concloure que les derivacions de rutina sovint podien ser manejades pel metge de família amb el suport adequat. El que ens interessa destacar és que les solucions van ser fruit del consens a partir d’una pluja d’idees en la que van participar totes las parts: primària hospitals i administració.
Es van implantar diverses iniciatives, entre d’altres:
– Visites mèdiques de grup amb un equip multidisciplinari.
– Enllaç telefònic gastroenteròleg – metge de família per obtenir consells en terminis de 15 minuts, mentre el pacient encara és al consultori de primària.

2/ Crònics complexos a British Columbia

Els pacients amb quadre de malalties cròniques, sovint han de navegar per un sistema confús i fragmentat, per accedir a l’atenció que necessiten en cada moment. La pregunta és: com ajudar als metges de família a seguir sent el referent del seu pacient, mentre rep l’accés a l’atenció especialitzada quan sigui necessari i el més ràpid possible.
La solució va consistir en la creació de 2 eines:
– Desenvolupar i anar polint un directori a través del qual els metges de primària tenen accés a informació sobre els especialistes: àrees de pràctica i temps d’espera.
– Una línia telefònica d’accés ràpid a l’especialista. El model RACE, Rapid Access to Consultative Expertise. Els metges de família, via telefònica obtenen assessorament “just-in-time“. Gradualment es van incorporant especialitats.
Un 80% de les trucades es retornen abans de 10 min., el 90 % de les consultes duren menys de 15 min., el 60 % de les trucades eviten la derivació i 1 de cada 3 trucades eviten una anada a urgències. El més important però, és que el referent del pacient segueix sent el metge de família, que a més, gràcies a les consultes amb els especialistes, incrementa el seu coneixement sobre el seu pacient.

3/ e-espcialista a Ontario.

Un estudi dels temps d’espera a Ontario al 2013 va posar de manifest que els pacients no urgents esperaven una mitjana de 3 mesos entre la derivació i la visita. Se sap que temps d’espera massa llargs provoquen frustració i ansietat en el pacient així com resultats de salut més pobres.
El que va començar com una simple conversa endocrinòleg-metge de família, ha crescut fins convertir-se en un servei que ofereix accés a 86 grups de diferents especialitats, el major menú d’especialitats de qualsevol d’aquests serveis a tot el món. El temps mitjà d’espera s’ha reduït de mesos a dies.
El metge de primària entra en un camp de text lliure la seva consulta, hi adjunta els fitxers que consideri, selecciona el grup d’especialitat apropiat, i el sistema assigna la consulta a un especialista, que respon dins d’1 setmana amb la recomanació o una sol·licitud per obtenir més informació. El proveïdor d’atenció primària i l’especialitzada mantenen un intercanvi continuat fins que el cas es resol. Les dades:
– Prop d’un miler de metges de família i 200 infermeres de 397 clíniques en 92 ciutats d’Ontario.
– Més de dos terços dels casos es resolen sense que el pacient requereix una visita amb un especialista.
– Suport aclaparador del pacient.
– Proveïdors d’atenció primària i especialistes coincideixen que el servei és fàcil d’usar i proporciona un alt valor per a ells i els seus pacients.
– Reducció en els costos a través de l’especialitat $ 47.35 / cas contra $ 133.60 / cas.
El diàleg interprofessional i d’intercanvi d’idees poden conduir a solucions innovadores als problemes importants que enfronta el sistema de salut de Canadà.
________
[1] Publicat pel College of Family Physicians del Canada al 2017.

Write A Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada