1/ Un altre big brother.

Que aixequi la ma qui no hagi anat mai a un Ikea, aquell tinglat que és a mig camí entre una botiga de mobles i un parc temàtic de la llar. Cada vegada que aneu a Ikea formeu part, inconscientment, d’un mega-meta-experiment. Tots els vostres moviments i accions es monitoritzen acuradament mentre creieu que simplement passegeu per la botiga i compreu casualment.
En el Concept Center que té Ikea a Delft es dediquen a provar tècniques de neuromàrqueting. El màrqueting psicològic, serveix per analitzar el comportament de compra dels clients, per l’efecte de canvis subtils, que introdueixen regularment en el seu sistema d’exposició i d’atenció a l’usuari. Res és perquè sí, des de la ubicació del restaurant fins als cartells, passant per l’ordre en el que es presenten i es combinen les coses, tot ha estat meticulosament ajustat en funció del comportament observat dia a dia en els usuaris.

2/ Desempallegar-se dels nens

En primer lloc, per tal que els adults puguin gaudir del Ikea, cal desfer-se, dels nens a Småland (petitpaís), sense embuts. Els nens òbviament s’avorririen recorrent els interminables passadissos d’Ikea i centrarien la seva energia sense fi, en l’entreteniment que els cau més a prop: els pares. Ikea però, necessita que els adults es concentrin en comprar i que hi estiguin tot el temps que puguin. Perquè penseu que no hi ha finestres, o perquè els rellotges falsos, un truc intel·ligent pres dels casinos. Si fos legal ens hipnotitzarien, tot perquè no notéssim com passa el temps.

3/ El llapis, un regal enverinat.

Ens trobem en primer lloc un dispensador de llapis i llistes de compres buides, que l’usuari òbviament necessitarà, ja que no en té prou amb la seva memòria per recordar les complexes referències de tot el que comprarà. El detall del llapis és però, més subtil del que sembla. El simple fet d’escriure el que es vol comprar també implica acostar-se una mica més a la decisió de compra.
El laberint de l’exposició a moments sembla un veritable brainstroming de productes i d’objectes, disposats amb la intenció de sorprendre i l’usuari i fer-li entrar el desig de compra. Mai ningú havia venut, de forma inesperada, tantes espelmes ni tantes esponges de bany com Ikea.

4/ Posar el cervell en mode “compra”

Amb el cervell posat en mode “compra” el pensament més fort és: “què més he de comprar?”. La llista en una ma el metro de paper a l’altre, com si fos un joc de pistes, l’usuari s’enganxa a buscar referencies, a prendre mides i a imaginar com es veurà aquell prestatge, o aquella tauleta a casa seva.
Quan el visitant-comprador-client-usuari arriba al restaurant està exhaurit, però encara no ha passat per caixa. La veritable raó dels preus relativament econòmics del restaurant és doble, d’una banda acabar-lo de convèncer que esta fent una gran compra, i de l’altra recuperar energies per a completar l’experiència; anar al híper-magatzem a treure dels prestatges i a carregar les caixes amb els productes més grans. Quan hagi pagat i carregat tot al cotxe  encara li quedaran a l’usuari unes quantes hores de feina a casa, on comprovarà la qualitat de la marca Ikea, ja que no li faltarà ni li sobrarà ni un sol cargol.

Write A Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada