Els mètodes de disseny en l’àmbit de la salut són instruments de transformació de les persones i de les organitzacions; instruments per fer més amb menys i per desenvolupar més idees, més ràpidament, reexaminant-ho tot de forma sistèmica; un instrument transformador de com els professionals perceben la seva feina i com els pacients veuen la seva salut. Els mètodes de disseny són instruments, en definitiva, per canviar aquelles coses que “sempre s’han fet així”.

A Kaiser Permanente, el procés d’observació de com les infermeres intercanviaven informació del pacient en els canvis de torn va revelar diverses deficiències en el procés i, sobretot, va posar de manifest que els pacients percebien una mena de buit. Amb el suport d’un equip d’innovació, les infermers de Kaiser van aconseguir reduir els temps del relleu dels torns i, en comptes de fer els canvis al despatx, van desenvolupar eines per fer-los davant dels pacients i millorar així la seva percepció.[1]

Els problemes que s’han d’afrontar amb disseny són infinits. Com podem aconseguir que els nens mengin més vegetals? Doncs, cal fer un plantejament global que impliqui tots els agents relacionats amb l’alimentació infantil. Com aconseguir que els infants enganxats als videojocs facin exercici? El disseny, tant en relació amb les persones com en relació amb la tecnologia, permet treballar els problemes de forma integral.

La necessitat i les mancances s’han de compensar amb enginy; per aquest motiu, als països menys desenvolupats hi ha tants casos d’aplicació dels mètodes de disseny. Com que hi ha molts menys professionals, s’han de trobar, per força, altres formes de fer les coses. Com diuen els bons dissenyadors, el disseny és massa important per deixar-lo només a mans dels dissenyadors.


[1] <https://hbr.org/2010/09/kaiser-permanentes-innovation-on-the-front-lines>

Write A Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada